5.1.12

HIVERN 2012

GENER 2012

El dia i a l’hora que vingueu a l’Observatori, determinarà si hi haurà la presència de la Lluna o no, i ella es la que constantment, dicta el contingut del les nostres observacions, ja que si es massa plena (dissabte dia 7) aquestes, han de versar sobre objectes més brillants, i si no hi és, (dissabte dia 21), l’observació es dirigeix als objectes més llunyans i dèbils del Cosmos.

Totes les observacions, però, tenen la seva bellesa particular... per exemple, un dia en que la Lluna hi sigui, potser no podem veure una nebulosa massa contrastada, però la visió del paisatge lunar omplirà de bon tros aquest buit.



Les sis constel•lacions que dominen el cel d’hivern... son l’Auriga, el Brau, Geminis, el Ca major, el Ca menor i Orió (el caçador). Cada una d’elles presidida pels seus estels “Alfa” (els més brillants), Capella, Aldebaran, Castor, Siri, Proció i Betelgeuse, tots ells formen una mena d’hexàgon, que supleix el triangle de l’època estival, i alguns anomenen l'hexàgon hivernal.

Durant tot l’any podem veure les constel•lacions anomenades “circumpolars” que envolten l’estel del nord, i per tant sempre en major o menor mesura dominen el nostre paisatge estel•lar... les constel•lacions de l’Ossa major, l'Ossa menor, Cassiopea, el Drac, entre altres son els seus màxims exponents.



Després, a l’interior de les constel•lacions, veiem els objectes llunyans... els objectes de “cel profund”, galàxies, nebuloses, cúmuls d’estels... a Castelltallat mostrem els mes brillants i de fàcil visualització. Aquest gener, la gran nebulosa d’Orió (M-42), a la imatge, fotografiada des del telescopi de Castelltallat, el doble cumul de Perseu (NGC 869 i 884)... o el preciós cumul d'estels de les Pleiades (M-45) son alguns exemples.

Al cel d'aquest hivern també ens visiten els planetes Venus, Júpiter i Mart... els quals podreu observar, evidentment, depenent del dia i l'hora que ens visiteu.

Tot això ho podreu veure aquest mes de gener a l’Observatori Astronòmic de Castelltallat, amb l’ajut dels nostres telescopis, d’un raig làser que assenyala un punt exacte en el firmament, i evidentment les explicacions que sigui menester.

Animeu-vos a venir!

FEBRER 2012


El primer cap de setmana d’aquest febrer, és el més proper al ple Lunar, serà aquest per tant, el que dedicarem a la Lluna, i als astres brillants del cel que ara tenim, com son els planetes Venus i Júpiter, i el potent i parpellejant estel Siri... aquesta sessió començarà a les 18:30
.


La resta del mes, i sobretot a partir del dia 12 on la Lluna minvarà força, l’obscuritat del cel ja permetrà descobrir l’espectacular cel d’hivern... les seves constel•lacions, Taure, Bessons, Auriga, Orió, el Ca major i el menor... la bellesa de la gran nebulosa d’Orió, mes avall dels estels Altitak, Alnilam i Mintaka, components del característic cinturó, i descobrir al seu sí, el cúmul estel•lar anomenat “el trapezi”. O la galàxia d’Andròmeda... o les plèiades. Aquestes començaran a les 19:00.



Tot això ho podeu gaudir després de la xerrada que us donem al principi de la programació, on us introduirem de forma efectiva a la observació astronòmica.



MARÇ 2012

El mes de març es el de l’arribada de la primavera, i a les seves acaballes el canvi horari que tant ens allarga el dia, amb aquella sensació estiuenca!

A l’Observatori ens comencem a acomiadar d’Orió... una constel·lació situada més aviat a l’Est del cel d’hivern, intentarem però seguir-vos oferint tant com puguem l’espectacle de la seva nebulosa (reina indiscutible del cel hivernal).

Amb el temps primaveral ens arriba el Lleó, una de les constel·lacions (al meu criteri), mes clares del cel, on podem reconèixer amb facilitat la figura del felí amb claredat. Amb ell ens arribarà el planeta guerrer Mart, aquest any bastant proper a la Terra, el suficient per veure-hi el casquet polar, i algunes traces fosques de la seva orografia (el que els experts anomenen “estructures internes”).

També podrem gaudir (depenent de la intensitat de la llum de la Lluna), de la galàxia M´51 (la del Remolí), o del cúmul M-44, anomenat “el Pessebre” a la constel·lació del Cranc... tot, sempre, sota el rutilant estel Siri, el més brillant de tot l’any als dos hemisferis!

Us guiarem a través del cel amb un potent raig làser i amb les explicacions que ens demaneu... les que facin falta!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada